Filosofia (I)

Encara record com si fossin ara les primeres classes de Filosofia Antiga. Allà el professor ens repartia textos sobre el naixement de la Filosofia a Grècia. Els primers filòsofs sovint eren satiritzats pels seus contemporanis i les anècdotes sobre aquests personatges eren molt comentades. Una de les més populars era la d'un filòsof que, segons es deia, va caure dins un pou mentre caminava amb els ulls mirant cap a la lluna. En aquells textos també s'explicava l'origen de la paraula Filosofia, que etimològicament vol dir "amor a la saviesa", un significat que a mi em resultava tan suggerent com buit de contingut.

La qüestió del naixement de la Filosofia és més complexa i plena de matisos, però tenc la sensació que en els nostres dies per a la majoria de gent continua evocant un fenomen més aviat fosc i sense connexió amb el món. Contar una història és seleccionar parts de la realitat que consideres importants i establir les relacions que per a tu són rellevants. Jo vull contar una de les històries possibles de la Filosofia, la història de la Filosofia més enllà de les aules i els llibres.

Aquesta narració comença amb na Maria. Na Maria va decidir deixar ca seva a Barcelona per venir a Mallorca a fer feina. Aquí va conèixer un home que es va convertir en el seu marit. Després va canviar d'empresa i va entrar al departament de recursos humans d'una multinacional hotelera, on va començar a passar bona part de l'any viatjant per qüestió de treball. Les estàncies a cada lloc duraven un màxim de dues setmanes i els canvis de destí sovint li eren comunicats d'avui per demà. Una setmana es trobava a Tunísia bregant amb un personal que celebrava el Ramadà de manera escrupolosa i la setmana de davant es trobava a Zanzíbar, on part del personal de l'hotel parlava suahili i un anglès incomprensible. Un dia es despertava a l´Àfrica en una habitació amb vistes a la selva i el migdia dinava de peix acabat de pescar i l'endemà es trobava que a l'aeroport de Milà, on feia escala per un vol intercontinental, la policia secreta italiana la retenia per error i la interrogava sobre una qüestió referent al tràfic d'armes.

Na Maria vivia el dia a dia con si fos una aventura i allà on anava es trobava en ambients on ningú jutjava ni era jutjat. Aquest estil de vida li va fer experimentar una varietat de situacions i una sensació de llibertat fins aleshores desconegudes. També resulta que basculava entre l'eufòria i la soledat més desesperant sense passar per sentiments intermedis. I mentrestant a Palma el seu home l'esperava amb el sopar fet quan ella tornava de l'estranger.

Va arribar un moment que na Maria no va poder evitar fer-se preguntes. Eren preguntes sobre on podia trobar més llibertat, si mirant cap a dins o cap a fora; preguntes sobre l'atracció de la intensitat i les seves trampes. Els referents que li indicaven qui era ella i com era el món s'havien començat a diluir. Quan les vivències particulars no es poden relacionar amb referents es fa difícil trobar sentit a l'experiència. Havien aparegut nous nivells de realitat i els mapes cognitius i afectius d'adaptació que abans li servien ara quedaven curts.

Plató parla d'això quan diu que "la filosofia neix de l'asombro". Tenc per a mi que aquest "asombro" és allò que s'esdevé quan la vida posa a prova la meva concepció del món. La vida posa a prova la meva concepció del món i m'empeny a reconstruir-la, aquesta és l'escena important. La sed de coneixement que sorgeix d'aquí em porta a demanar-me sobre la naturalesa de la realitat i de l'home per trobar la millor manera possible d'ubicar-me al món. És un coneixement que incita a l'acció, a construir el propi art de viure. Segles enrere es deia que incitava a "viure filosòficament".